Dos de gener de 2014

Esdeveniments de principis del Segle XVI a Poblet.

El domini i les construccions durant el període abacial del Abat Porta.

El moviment econòmic al segle XVI expressa una època de calma, després dels moments convulses del segle anterior. Les variacions, son ara accidentals.

El que sabem és que, el 1509, l’abat Domènec Porta comprà a Berenguer de Puigverd i a la seva muller Caterina una hisenda al terme de Filella, per 60 lliures de Barcelona, i el 1516 va signar una concòrdia amb Arnau Sacirera, que pretenia 9.500 sous sobre aquell castell i el terme d’aquell lloc. L’acord amb aquest cavaller fou fet mitjançant el pagament de 800 sous, pels quals Arnau Sacirera cedí al monestir tots els seus drets i pretensions. L’abat no era un mal negociant, de 9.500 sous que li demanaven, va acabar pagant només 800 sous.

Una adquisició mes important del mateix abat, el 1518, fou la compra per 1.200 lliures, d’una castlania anomenada Anya, que li vengué Gaspar de Llordar. Posteriorment, l’abat Porta comprà, el 1519, unes terres de Bernat Sunyer d’Anglesola, per 300 lliures.

 Font: 

Història de Poblet

En les construccions realitzades per l’abat Domènec Porta, podem observar-hi que hi han les armes d’aquest abat, les quals estan representades per un portal, timbrades de bàcul i de sudari.

Les obres que es deuen a ell són, la muralla exterior, de pany i forrellat, i la volta i canal de pedra que condueixen les aigües, des de la font principal, per dins de l’hort del convent. Aquestes són entre altres, obres on figuren l’escut de l’abat. El pare Porta devia reorganitzar tota la qüestió relativa al reg de l’hort del monestir, perquè el seu escut figura a l’anomenada Torre de les Aigües (destinada a elevar-les per poder distribuir) situada fora de la muralla de Pere el Cerimoniós, entre aquesta muralla i el moli de cereals, i encara avui conservada. De la magnífica canal de pedra feta per l’abat Porta en resten encara algunes anelles, de perfil exterior quadrat, amb un pas circular per a l’aigua, a l’interior, de gran diàmetre.

A més d’aquestes obres, l’abat Porta realitzà una nova etapa de construcció del sobreclaustre, com ho prova una peça esculturada, conservada al museu del monestir amb el seu escut, que encaixa amb un altra de situada a l’angle sud-oest de l’esmentat sobreclaustre.

Així tanmateix sembla que va fer construir les cornises de la capella de Sant Jordi i del palau del rei Martí.

Vint-i-tres de març de 2014

L’escultor Damià Forment

A la seva mort el seu successor, l’abat Pere Caixal, va encarregar al més famós escultor del segle XVI, en Damià Forment, que fes la làpida sepulcral de l’abat Porta, enterrat a la sala capitular del monestir.

Per donar l’exacte valor de qui va fer la làpida, s’hi ha de destacar que entre altres obres, el valencià Forment va ser l’autor del retaule del mateix Poblet, del retaule de la Basílica del Pilar i el retaule de la Catedral de Santo Domingo de la Calzada.

Sala capitular del Monestir de Poblet

sala capitular

                El Pilar                                              Poblet                 Sto. Domingo de la Calzada

Retablo Basílica PilarRetaule PobletRetablo Catedral Sto. Domingo

Vint-i-quatre de març de 2014

Plànol de Poblet. Obres del Abat Porta

plà poblet

1. Porta de Prades.

3. Muralla exterior emmerletada que envolta el monestir i part de les terres annexes. Incompletament representada en el gravat.

24. Torre de les aigües.

Vint-i-set d’abril de 2014

Origen del mot

Na MNF, ens fa arribar aquest comentari.

La paraula llatina “porta” ve del verb pŏrtāre (porto, portare: en llatí portar, alçar). A l’època de l’Imperi Romà, quan s’havia de fundar una nova ciutat, es procedia a traçar el seu perímetre exterior mitjançant un solc fet amb una arada segons un vell ritu etrusc. El solc traçat no es podia pas creuar atès al seu caràcter sagrat. El sacrilegi de traspassar el solc fundacional de Roma fou precisament la causa de la mort de Rem a mans del seu germà Romul. Atès el fet que la gent havia de poder entrar-hi i sortir-ne, resultava necessari deixar segments del perímetre sense traçar, per la qual cosa, allà on es determinava que hi hauria un accés a la ciutat, s’aixecava la rella de l’arada uns metres en el moment de fer el solc fundacional. Posteriorment, en erigir-se els murs perimetrals de les ciutats, el segment en el qual s’havia aixecat la rella de l’arada adquiria les característiques del que avui anomenem “porta”.

Vint de maig de 2014

Detalls de escuts del Abat Domènec Porta

A http://www.armoria.info/libro_de_armoria podem trobar aquestes imatges que corresponen a escuts del abat  i que ell feia gravar en les obres fetes baix les seves instruccions.

Catalán de oro, un portal de gules. Escudo del Abad del monasterio de Poblet, Domènec Porta, en un muro de la crujía central de la Iglesia de Verdú

(Tarragona). [Arxiu Armoria].

escut esglèsia Verdu

Detalle del escudo del abad Domènec Porta, en un muro de la crujía central de la Iglesia de Verdú (Tarragona).

detall escut esglèsia Verdu

Labra heráldica del abad del monasterio de Poblet, Domingo Porta, †1526.

escut monestir poblet

Azulejo de los siglos XV-XVI, con el blasón de Doménec Porta, acolado de báculo abacial y circulado de una estola. Museo d’Art de Ceràmica, de la ciudad de Girona. (Foto cedida por Fco. Lerena Aracil). [Arxiu Armoria].

porta,_abad_-_museo_art_ceramica_girona

vint-i-cinc de maig de 2014

Mes sobre el barri de Porta de Barcelona

L’augment de la població al municipi de Sant Andreu va propiciar que l’any 1839 el seu cementiri es traslladés als terrenys de l’actual barri de Porta. Més endavant, als voltants del cementiri es van començar a construir petites indústries i algunes edificacions. Aquest primer impuls urbanitzador va continuar durant la resta dels segles XIX i XX i va donar inici a l’actual barri de Porta, que quedà separat del nucli de Sant Andreu primer pel pas del ferrocarril i anys després per la Meridiana.

Al barri s’hi troben edificacions que remeten al seu passat rural, com ara la masia de Can Verdaguer o diverses rengleres de cases baixes. Els anys seixanta del segle XX, com a tants indrets de Barcelona, van deixar la seva empremta amb la construcció de nombrosos blocs d’habitatges. Altres edificacions són més recents, vinculades al desenvolupament de la zona de Can Dragó.

El barri és ric en zones verdes. La plaça Sóller, de quasi 2 hectàrees, va ser una de les primeres realitzades en l’etapa democràtica i inclou un monument de l’escultor Xavier Corberó. El parc esportiu Can Dragó ocupa una extensió d’unes dotze hectàrees i integra un complet conjunt d’instal·lacions esportives, un llac artificial i un parc urbà.

La remodelació de les grans avingudes de Nou Barris, realitzada a finals dels anys 90, va suposar la millora dels eixos que delimiten el barri: Fabra i Puig, Pi i Molist, passeig de Verdun i passeig de Valldaura, que han assolit un gran dinamisme ciutadà. L’oferta lúdica i comercial s’ha vist reforçada en la part baixa del barri, a l’entorn de Can Dragó, amb el centre lúdic i comercial Heron City i els grans magatzems El Corte Inglés.

Font: Ajuntament de Barcelona

Vint-i-sis de maig de 2014

Unes quantes imatges que corresponen a negocis de diferents tipus d’arreu del món rebudes d’amics o trobades a internet. Una vegada més es demostra que els Porta i les portes són per tots els llocs.

  Pizza Porta Asbury Park, N.J. USA                   Porta Hotels Guatemala

PizzaPorta Asbury Park NJPorta Hotels Guatemala

    Porta Bellini Girona                               Harinas Porta S.A.   Osca

Porta Bellini GironaPorta Harinas Huesca

       Porta Hermanos Córdoba Argentina       Porta Mallorquina   Mallorca

Porta Hermanos Córdoba ArgentinaPorta Mallorquina - Mallorca

Porta Asses. Juríd. Barcelona               Porta Linguarum  Granada                     

PORTA Asser Juríd Creu Cuberta 57 BCNPorta Linguarum Granada

                          Porta Perú                                                 Porta Romana Regne Unit 

Porta Winnery Chile                                                                          Porta Sevilla

PORTA SCHOOL   Petersburg, Ill. USA

Vint-i-un de juliol de 2014

En un període de mesos, no hem pogut publicar al nostre bloc. S'ha mort d'èxit, si es que es pot dir així. El bloc no ha suportat el "pes" de tanta imatge.

En aquesta nova etapa ens hem canviat a format web. Esperem continuar rebent les vostres visites i ajuts en forma de noticies i/o imatges de Porta’s i portes.

Sis d'agost de 2014

Avui reobrim aquest portal que ha sofert una profonda restructuració i que es porta de contacte amb la resta del món. Es un motiu de satisfacció el retrobarnos tot plegat.

Dotze d'agost de 2014

Maria Neus tot passejant pel mercat, ens fa arribar aquesta bonica foto, d'un altre Porta emprenedor.

 

Mercat del Ninot Barcelona

Tretze d'agost de 2014

 En el Museu del Vaticà està aquesta bonica estàtua d'August de Prima Porta.

L'August de Prima Porta és una estàtua de Cèsar August que va ser descoberta el 20 d'abril de 1863 a la vil·la de Prima Porta pertanyent a Livia, a la ciutat de Roma. Es tracta d'una còpia de marbre de l'estàtua de bronze anterior

Diset d'agost de 2014

La porta mes gran, es en realitat el porta mes gran.

O sigui un portaavions de la classe Nimitz de la Marina d’Estats Units. Aquest vaixell desplaça 97.000 Tones, te 333 metres de eslora i una mànega de 41 metres a la línia de flotació i de 78 a la coberta de vol, pot transportar fins a 60 avions i es belluga a mes de 30 nusos gràcies als seu dos reactors nuclears. Ni han 10 d’aquest tipus. A partir del 2015 la classe Nimitz anirà sent substituïda per portaavions de la classe Gerald R. Ford.

USS George W. Bush, el mes modern de la classe Nimitz

Vint d'agost de 2014

La porta mes antiga de la catedral de Barcelona.

Portal de Sant Iu, és aquesta la porta més antiga i durant cinc-cents anys va ser l'accés principal de la catedral de Barcelona, pel creuer del costat de l'Evangeli. La seva advocació es deu a l'edifici que té davant, que durant molts anys fou dels advocats, el patró dels quals és Sant Iu. Realitzada en marbre i pedra de la muntanya de Montjuïc, és un dels primers intents de l’arc ogival del gòtic català 1298, i conté alguns elements força originals dins del gòtic i que es consideren una mostra dels dubitatius inicis d'aquest estil.

 

1- Porta principal.
2- Portal de Sant Iu.
3- Porta de la Pietat.
4- Porta de Santa Eulàlia.
5- Porta de Santa Llúcia.
 

Font: Pere López

Vint-i-sis d’agost de 2014

On eren majoritàriament els Porta als segles XIII, XIV, XV i XVI?

A Blasonari.net hem trobat tot un seguit detalls de diferents famílies Porta per arreu. Així com diversos escuts d’armes.

Cognom relativament freqüent, van haver-hi antigues cases familiars a Catalunya, Aragó, Valencia, Rioja, Galicia e Itàlia, que no estaven emparentades entre si.

Entre els cavallers que varen servir al rei Jaume I en la conquesta de Valencia l’any 1238, estaven Guerau Porta i S. de Porta, així com el frare aragonès de Terol, en Domingo de la Porta.

Al regne de Valencia hagueren cases familiars Porta a Penàguila (1270-1295) el seu cap en Berenguer Porta, Oriola (1300-1314) el seu cap Ferran G. de la Porta, Morella (1306-1345) el seu cap Pere Porta, Valencia (1354-1373) els seus caps Bernat Porta, Bertomeu Porta i Ramón Porta, Benicarló (1358-1366) el seu cap Pere Porta, Gandia (1373), Alcalà de Xivert (1379) els seus caps Berenguer Porta el jove, Bernat Porta i Pere Porta, Bell-lloc del Pla (1379) el seu cap Pere Porta, Cocentaina (1396) el seu cap Berthomeu Porta, Morella (1396) els seus caps Matheu Porta i Bonamat Porta, Olocau del Rei (1396) el seu cap Bernat Porta, Castelló de la Plana (1398) el seu cap Ramón Porta, originari de la Cerdanya, Vila-Reial (1415) els seus caps Jacme Porta el vell, Jacme Porta el jove, Miquel Porta, Pere Porta i Ramón Porta, Castelló de la Ribera (1421) els seus caps Berenguer Porta, Berenguer Porta el vell, Jacme Porta, Jacme Porta i muller Caterina i Pere Porta, Penàguila (1421) el seu cap Johan Porta i Xàtiva (1421) els seus caps en Porta l’especier, originari de la Cerdanya i Johan Porta.

A Aragó, en el cens de llars de 1495, havien cases familiars de Porta o de la Porta, a Saragossa, Graus el seu cap Antoni Porta, Santorens el seu cap Pere Porta, Morrano el seu cap Arnalt de la Porta i Fonts el seu cap Johan de la Porta, a la província d’Osca.

A Catalunya, segons el cens de fogatges de 1358, a Verdú (Abat de Poblet) Artesa, La Guardia-Lada i Viladellops Artesa (Ordre de Sant Joan), Agramuntell, Sant Vicenç i Albornar (Abat de Sant Cugat del Vallés), El Far (Paborde de Solsona), Curullada (Paborde de Sant Pere dels Arquells), Roda (Prior de Casserres) i Sant Sepulcre (Cervera). Segons el fogatge de 1497 havia cases de Porta a Barcelona (3), Nules i Bràfim, Traiguera, Verdú, Bellver, Bellpuig d’Anglesola, Sanaüja (Masos), Agramuntell, Cervera, Claret (2), La Guardia-Lada, Vilaplana, Montfalcó, Sentiu, Font de Pont (Àger), Corçà (Àger) i Cubells. En el fogatge de 1553 havia cases a Mataró, Montagut, Vila-Rodona, Vilardida, Vilanova i La Geltrú, Manresa, Avinyonet, Cubells, Linyola, Castelló de Farfanya, Les Avellanes, Àger, Vilanova de Melià, Tremp, Vilamitjana, Antist, Espuy, Adons, Escaló, Lavansa, Tost (2), Vilaplana, Montfalcó, Rialb i La Vall, Ulldemolins, Vilanova, Tarragona, La Serra, Nulles, Valls, Bràfim (2), Fulleda, Vimbodí, Albatarrec, Corbins, Bellpuig (2), Guimerà, Verdú, La Guardia-Lada, Bellver, Agramuntell, Vilagrasseta, Veciana, Cervera (2), Biosca, Claret, Guissona, Pinós, Solsona, Peracamps, Sant Feliu de  Buixalleu i l’Albi.

Antoni Porta, Burgès de l’Arboç, assistir per el Braç Reial a les Corts Catalanes els anys 1438, 39 i 40.

Montserrat Porta, Sindica d’Arlés, també assistir per el Braç Reial a les Corts Catalanes de 1640.

Crida la atenció que surten uns quants Jacme. No es tracte de cap errata. Es simplement el nostre Jaume, escrit en occità. Els Johan que es veuen, no he pogut esbrinar d’on surten.

Font bàsica: www.blasonari.net

Armes

http://www.blasonari.net/libs/watermark.php?i=120935569050a3d01c7c086.pnghttp://www.blasonari.net/libs/watermark.php?i=189859844950a3d02abe9c6.pnghttp://www.blasonari.net/libs/watermark.php?i=78027139650a3d03fd3d33.png

 1                                         2                                        3  

  1. Los Porta, de Tarragona, usaron: Escudo partido: 1º, de oro, con seis bandas, de azur, y 2º, de plata, con un grifo, de gules.

  2. En campo de azur, un portal de oro, con puertas de gules, guarnecidas de oro. Afegint el bàcul abacial, aquest es l’escut de l’Abat Domènec Porta.

  3. Escudo cortado: 1º, de plata, un creciente, de azur, ranversado, y 2º, en plata, cuatro ondas de azur; bordura de gules, con cinco aspas, de plata.

http://www.blasonari.net/libs/watermark.php?i=145724835350a3d0617521e.pnghttp://www.blasonari.net/libs/watermark.php?i=100503745150a3d07fbd045.png

  

 1                                         2                                        3   

  1.  En campo de oro, un castillo, de púrpura, aclarado de azur.

  2. Los Porta de Cully (P. de Vaud), traen: En campo de azur, una puerta abierta al campo, sobre un zócalo, sumada de un pórtico y acompañada de tres estrellas, todo de plata.

  3. Los Porta, de Como, traen: Escudo cuartelado: 1º y 4º, de oro, un águila explayada, de sable, surmontada de una corona imperial, 2º, de gules, una puerta de plata, abierta al campo y 3º, de plata, una puerta de gules, abierta al campo.

 

http://www.blasonari.net/libs/watermark.php?i=31798377150a3d08d67a79.pnghttp://www.blasonari.net/libs/watermark.php?i=47130341350a3d0ac878cb.png

    1                                         2                                        3   

  1. Los Porta, de Mantova, traen: Escudo escacado de plata y azur, de ocho por cinco; el jefe de gules, con una torre natural.

  2. Los Porta, de Milán, traen: Escudo cortado: 1º, de oro, un águila explayada, de sable, coronada del campo, y 2º, de plata, una puerta abierta al campo, sobre un zócalo de lo mismo.

  3. Los Porta, de Roma, traen: Escudo cortado: 1º, de oro, una puerta, de plata, abierta al campo, y 2º, escacado de gules y plata.

Font bàsica: www.blasonari.net

Vuit de setembre de 2014

Les portes de la ciutat a 1714 i l'origen del carrer Portaferrisa

Avui trobem en aquesta curiosa web de Les portes de Barcelona, del guaitador, una imatge de la situació de les portes de la ciutat al 1714. Tanmateix uns comentaris de l’origen de la Portaferrissa.

La Porta Ferrisa és un dels exemples de porta amb un viu record després dels segles: una font, amb un mosaic de rajoles decorades a ma, recorda que en aquell punt es trobava la porta que va donar nom a tot el carrer que hi portava: el carrer Portaferrisa. En aquest mosaic s'hi troben representats barcelonins i barcelonines que passegen al llarg de la muralla, entre parades de tot tipus. Aquesta font data del 1680 (les rajoles van ser incorporades al 1959, obra de Joan Baptista Guivernau). La seva història és la següent: el 1680, el rector del col·legi de Betlem, dels jesuïtes, va demanar al Consell de Cent de poder traslladar una font que estava situada al costat del col·legi fins a un altre indret. El motiu era que en aquella ubicació els jesuïtes volien construir una capella i es van comprometre a constuir-ne una de nova allà on li fos indicat. Els consellers van aprovar el canvi i van indicar el nou lloc d'ubicació: en una de les torres del Portal de Ferrissa, la del costat de mar. La torre a desaparegut totalment, però la font ha perdurat al llarg dels segles. La seva importància era gran ja que constituïa el subministrament d'aigua potable a les cases de l'entorn. Abans que existís aquesta font els ciutadans i ciutadanes d'aquest indret es veien amb la feixuga tasca d'anar a buscar, a diari, aigua fora les muralles, a la font més propera que era la ubicada al carrer del Carme, perquè hem de recordar que la ciutat del 1700 encara no disposava d'aigua corrent a les cases.

El carrer Portaferrisa no s'ha anomenat així des de sempre. Al seu encreuament amb el carrer del Pi i la plaça Cucurulla es trobava una figuera. No era un arbre com qualsevol altre. Era d'aquells que la gent el fa seu donant-li un nom i aquest va ser Cucurella. A aquesta figuera, al poc temps, se li va sumar a l'honor de tenir un nom propi, el de donar nom al carrer que l'acull. No va ser fins a la construcció de la Porta Ferrisa que se li va canviar el nom.

La Porta Ferrisa s'anomenà així perquè estava decorada amb claus de ferro o bronze. Es diu que aquesta porta podria provenir de la ciutat d'Almeria i que hauria estat portada per Ramon Berenguer, com a símbol de victòria. No s'ha pogut confirmar.
El carrer Portaferrisa mai no va tenir la distinció i grandiositat del carrer de Montcada però sempre, a la seva tradició menestral, va afegir una clara vocació senyorívola que va atraure a perruquers de renom, tendes de robes fines, pastisseries i xocolateries, llibreries...

Gravats antics també ens recorden que la Porta Ferrisa, com a molts d'altres indrets, va servir de defensa a la ciutat.

Nou de setembre de 2014 

La porta mes antiga del món. 

A Zurich, Suïssa, fa uns quatre anys es va trobar una porta que en tenia mes de 5000 anys, mentre s’estaven fent obres per un estacionament soterrani per la Opera de Zurich. L’arqueòleg en cap Niels Bleicher, suposava que estava datada en l’any 3063 AC. En relatiu bon estat de conservació, la porta de fusta de bedoll fa de mesures 153 cms de alçada per 88 d’amplada.

 

Vint de setembre de 2014 

Porta, en els Pirineus.

Tot visitant les comarques pirinenques hem trobat un altre Porta. La empresa Traldis Porta, important empresa del sector de transport i distribució.

  http://www.traldisporta.com/

Com diem sempre, els Porta i les portes son per arreu.

 

Vint-i-dos de setembre de 2014

Consideracions amb el que fem.

Ara fa uns catorze mesos que vàrem començar aquest projecte de Els Porta i les portes. Des de llavors hem anat fent una evolució en l’apartat fotogràfic de les portes. En principi es recollien tant sols les portes en si mateix, sense entorn.

La dita evolució ens ha portat a que una porta pertany a un entorn  del qual en forma part. Per tant cada vegada més haureu vist que la porta no està sola, ara es veu també, on es  i que l’envolta.

Crec que tot plegat, es millora el conjunt.

 

Divuit de novembre de 2014

Fotografies de portes publicades.

A dia d’avui al espai dedicat a portes hi han publicades 1195 fotografies.

1018 son de Catalunya. D’aquestes, 395 corresponen a Barcelona.

De Andalusia, Madrid, País Valencià i resta d’Espanya 111.

D’Europa 53, d’Àsia 9 i d’América 4.

Fet aquest balanç, es recorda a tothom en general i als Porta en particular que poden enviar fotografies de portes, originals, no copiades i curiositats sobre aquest objecte o be sobre el cognom.

 

Divuit de novembre de 2014 

Giambattista della PORTA.

 Italià. Inventor i astrònom  va fer molts experiments i descobriments com  la cambra fosca, el telescopi i la llanterna màgica. Va viure durant  els Segles XVI-XVII.

Dinou de novembre de 2014

Unes quantes empreses PORTA més.

 http://www.massinen.com/celler_burgos_porta.html 

Celler Burgos·Porta, Mas Sinén. Poboleda

Porta Communications, Londres. http://portacommunications.plc.uk/

 Xavier Porta, Lleida  http://www.xavierporta.cat/

 PORTA Sistemas, S.L., Reus  http://www.portasistemas.es/es/

  Osteria La PORTA. Monticchiello, Italia

 http://www.osterialaporta.it/en/

Setze de desembre de 2014

En JoanRa Ll., ens fa arribar

LA MOLA

La fortalesa de Isabel II, situada a la entrada del port de Maó (Menorca) es coneguda popularment amb el nom de Fortalesa de La Mola, o simplement La Mola. Va ser construïda entre els anys 1848 i 1875 per ordre de Isabel II que hi va anar a inaugurar-la l’any 1852. Per aquest motiu la porta principal d’accés es anomenada de Porta de la Reina.