Raconets dels porticons. Anirem afegint-hi coses curioses que ens fan arribar o que trobem per aquí i per allà, any rera any.

 Vint-i-cinc d’agost de 2013

Avui publicarem l’escut d’un Porta vingut de Nàpols i la seva historia. Josep Porta ens ho fa arribar, perquè sembla que ell ve d’aquesta branca italiana.

escut Porta italiàTexte Porta italià

En MDJ ens fa notar que 100 anys abans que en Domènec Porta fos abat de Poblet. Andreu Porta va ser abat de Santes Creus des de 1378 al 1403. Es veu que els Porta dels segles XIV, XV i XVI, tenien vocació de ser abats cistercencs. Abats de les mes grans abadies i durant molts anys, deixant una profunda empremta del seu pas. Haurem d’anar esbrinant si entre ells dos i havia algun tipus de parentiu. No oblidem que l’abat Domènec va ser-ho des de 1502 al 1526. Sent el número 46 en el ordre cronològic.

A la web del Ajuntament de Barcelona i Museu Marés: http://w110.bcn.cat/fitxers/icub/museumares/mfm.emblemescat.172.pdfTrobemtrobem detalls dels emblemes heràldics de dos abats de Poblet i documentats comentaris, apart de 3 il·lustracions de rajoles ceràmiques pertanyents a l'abat PortaEmblemes heràldics.jpg

2 de setembre de 2013

Un segarrenc abat de Poblet. Domènec Porta.

Nascut al 1442 en algun indret de la Segarra, era home de profunds coneixements i saviesa, doctor en teologia i llatí, catedràtic a Lleida.

Corria l’any 1502, ja feia uns anys que Domènec Porta havia ingressat al ordre i era molt ben considerat per tothom, quan rebé instruccions del abat Joan Boada d’anar a Roma per gestionar que els abats de Poblet fossin triennals. No oblidem que era el Papa  qui ratificava els nomenaments abacials i el temps del seu abadiat.  Fins llavors els nomenaments eren a perpetuïtat.

Un cop a Roma i fent la inevitable espera, que podia durar moltes setmanes, per ser rebut pel Papa, arribaren uns frares de Poblet per dir-li que l’abat Boada havia traspassat i que havien decidit anomenar-lo a ell abat.

Un cop refet de la sorpresa, va enviar de retorn els frares agraint la confiança que li havien fet, tot dient que ell es quedava per complir l’encàrrec que tenia i ser ratificat pel  Papa, com abat.

Al cap de poc, 19 de març de 1502, era rebut pel Papa, que el va confirmar com abat “perpetu”.  Porta, fins llavors ferm defensor de la triennalitat del abadiat, va canviar de parer un cop va ser ell l’abat elegit.

A causa d’aquest fet el seu govern fou sovint tolerant amb tots.  No obstant va ser molt profitós  i emprengué grans obres al monestir: en les muralles, en l’ordenació d’aigües i construcció de la torre de les aigües i en el sobreclaustre.

Amb el càrrec d’abat hi anava inclòs el d’ALMOINER MAJOR DEL REI, títol concedit per Pere III a l’abat Guillem d’Agulló i als seus successors.

El 1503 fou nomenat procurador general de l’ordre i rebé la visita de Ferran II de Catalunya-Aragó.

El 1508 fou nomenat reformador de tots els monestirs del Cister a Espanya.  En el seu màxim esplendor va tenir 47 monestirs i més de 1000 monjos, apart dels 8 femenins amb influencia a 14 monestirs més.

Fou el mateix Ferran el Catòlic, des de Valladolid, qui va disposar, el 1509, que es fessin càrrec del santuari de Tallat els monjos del monestir de Poblet, amb el títol de priorat.

Obtingué de Carles I el 1519, la confirmació de l’elecció d’abats perpetus i amb l’ofrena del emperador recusà el nomenament d’un coadjutor fet pel papa Lleó X el 1521.

1526 l’any del seu traspàs. Per molts va ser anomenat l’abat constructor, pel fet de les moltes obres fetes durant el seu abadiat. El va succeir l’abat Pere Queixal, que va ser jutjat i empresonat per la Inquisició.

Font:

portada_GEC

Cinc de setembre de 2013

L’Abat Domènec Porta i Castellserà

Del Consell Comarcal de l’Urgell aprenem que Castellserà te aquest nom, perque el poble un cop ja conquerit  als musulmans,  com que el comte d’Urgell Ermengol IV va ser ajudat d’igual i important manera  per part d’un bisbe i d’un noble, el comte els va donar la localitat perquè hi  construïssin el que, segons ells, més hi fes falta. Es reuniren el noble i el  bisbe i discutiren sobre el que hi havien d’edificar. El bisbe, com és natural  i per a augmentar la fe, hi volia un monestir. El noble, per a defensar el  territori, hi volia un castell. I ja veus aquí, que el bisbe deia que havia de  ser un monestir i que el noble deia que havia de ser un castell. Que si un  castell, que si un monestir. Que si un monestir que si un castell. I com més  discutiren, més s’entossudien i fins i tot començaren a escridassar-se, fins  que fora de si, el noble tragué l’espasa i amb un fort cop damunt de la taula  digué: un castell serà! I d’aquí ve  el nom del poble: Castellserà. Després de la conquesta d’aquest terme per part del Comte d’Urgell a finals  del s.XI, s’anà formant la població al voltant de la fortalesa anomenada Torre dels  Canonges.  El 1307 el rei Jaume II concedí en feu el poble de Castellserà al comte  d’Urgell Ermengol X. El Castell va estar sota el domini de diversos senyors i  comtes fins que el 1318 l’Abat Copons de Poblet va comprar el castell i la vila  amb totes les seves rendes i els seus drets. Castellserà restà sota el domini de Poblet en condicions diverses fins a la  desamortització eclesiàstica del s.XIX, quan se subhastaren totes les terres  del monestir.  El poble va créixer a l’entorn de la fortalesa medieval. Conserva edificis  del   s. XVI i XVII.

La Panera Castellsera

Per visitar: LA PANERA- ANTIC GRANER DEL MONESTIR DE POBLET Antic magatzem de gra que pertanyia al Monestir de Poblet  fet construir per l’abat Domènec Porta. Data  del s.XVI. En aquest edifici es realitzaven les funcions de recaptar el delmes  de Poblet. L’edifici era conegut com “la botiga del castell” o “ el castell”.  S’hi pot veure encara l’escut de l’abat Domènec Porta, situat tant a la  portalada com en una arcada interior. L’any 1982 l’edifici passa a mans de l’Ajuntament, i és destinat a Casal de  Cultura. L’any 2001 fou declarat Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), en la  categoria de monument històric. Horari al públic: cal trucar al tel. 973 610 005 de l’Ajuntament,  per concertar visita.

9 de setembre de 2013

El barri de Porta a Barcelona

Barri de Porta

Porta, es un dels barris que conformen el Districte de Nou Barris de Barcelona. Segons el padró municipal de 2010 ens diu que el barri te quasi 24.000 habitants. Sembla que el nom li ve donat per un tal Pasqual Porta i Margarit, que va ser mestre i director del Col·legi Peninsular de Barcelona durant el segle XIX. També hauria estat propietari d’uns terrenys en Santa Eulalia de Vilapicina, on eren coneguts com “Can Porta”.  Can Porta, va acabant donant el nom al barri de Porta. Al barri de Porta es troben tres vies amb aquest nom: carrer Porta, Passatge de Porta i carrer Nou de Porta.      

I les tres plaques de les vies.                                

 Carrer Nou de PortaCarrer PortaPassatge Porta

 11 de setembre de 2013

 Andreu Porta. Un reusenc Abat de Santes Creus

Es sap que va néixer a Reus a les acaballes del primer terç del segle XIV i morí a Santes Creus el juliol de 1404. Fill de camperols ben aviat va sentir la crida del Senyor, bon estudiant, va encaminar-se cap a Paris per ingressar a la seva Universitat. No es sap els anys que hi va passar-hi, però de ben segur que va aprofitar el temps i els estudis, rebent el títol de Batxiller en Teologia i marxant de Paris professant l’estat religiós, corria l’any 1354. Les ensenyances rebudes li serien posteriorment d’utilitat per la seva vida de frare primer i d’abat després. Un cop a Catalunya, fra Andreu Porta ingressa al Monestir de Gaià. Home savi amb bon criteri es consultat tot sovint per hom al Monestir i també a la Cort. Els anys 1376 i 1377 el trobem a la Cort, representant als abats Ponç de Santa Maria la Reial de Mallorca i Bertomeu de La Dernosa, de Santes Creus. A la primera de aquelles sessions, a Montsó, el Rei Cerimoniós concedí a fra Andreu Porta l’administració de l’Hospital del Monestir. Tot sigui dit que llavors ja tenia el càrrec de lloctinent del Capellà Major, al servei directe del Rei. L’any següent, 1378, l’Abat La Dernosa, presenta la renuncia com Abat de Santes Creus, per motius de intrigues polítiques. Pere III proposa al Papa la candidatura de fra Andreu Porta per regir els destins del Monestir, candidatura que fou acceptada. L’Abat Porta, es el nou Abat de Santes Creus. El segle XIV va ser el segle d’or de Santes Creus, sent Andreu Porta amb les seves realitzacions, qui va ajudar a cloure aquells cent anys esplèndids. Deixant ben alt el nom de Santes Creus, davant de l´Ordre, reialesa i mon del esperit.

Tres reis va tenir Porta durant el seu abadiat, Pere III, Joan I i Marti l’Humà. Tots ells tingueren en gran estima i consideració al abat, degut per la seva saviesa, bondat i altesa d’esperit.

La situació econòmica del Monestir anava ampliant-se amb la mesura que creixien les possessions monacals: Ancosa, Clarà, La Guàrdia dels Prats; a la Granja de la Tallada, a la Sala de Comalats, al Vallès, a Caldes de Montbui, a la Provençana, a Sants i a Martorell. Cal destacar també, la renúncia dels drets sobre Sarral i Cabra, que eren font de continues disputes, a canvi dels recaients a Conesa, Savallà, Fonoll, Castell de Turlanda i a La Guàrdia de Saladern. D’aquesta manera, Santes Creus es trobà amb unes noves propietats, que li permeten no tenir preocupacions en un proper futur.

Una qüestió molt delicada va resoldre l’Abat Porta amb el Rei Pere, gràcies a aquella extraordinària ma dreta que tenia i que era una de les seves mes preuades virtuts. Era tot plegat, per les fortificacions del propi monestir. Poblet , Montblanc i altres viles obeïren l’acte del manament del rei i posaren mans a l’obra. Els abats anteriors a Andreu Porta, Ferrera i La Dernosa, varen aixecar unes defenses del tot insuficients als ulls reials, motiu pel que el Rei Pere va insistir damunt del abat Porta. L’èxit diplomàtic del abat va ser, el aconseguir del Rei l’establiment d’unes gabelles al terme del senyoriu abacial destinades a la fortificació, sense que hi hagi cap noticia que es portés a terme tal obra i sense perdre el favor reial.

El rerefons dels abats de Santes Creus, es que no volien que el seu Monestir, fos com Poblet o Montblanc, que semblaven o eren fortaleses bèl·liques. No podem oblidar que el Duc de Montblanc, era germà de Joan I i que a la seva mort, va ser qui va ocupar el trò com Marti l’humà.

Retaule Gòtic                                                                        Santes Creus

Retaule gòtic Santes CreusSantes Creus

Poc abans de morí i per 10.000 sous,  Porta encarregà al pintor Pere Serra el 26 de gener de l’any 1403 el retaule gòtic de l’altar major i que es va concloure l’any 1411. O sigui aquesta obra la va encarregar l’Abat Porta, es va enllestir sent Abat en Bernat Dalmau i havent-hi passat tres pintors, Pere Serra, Guerau Gener i Lluis Borrassà. Tant l’Abat Porta com els dos primers pintors no varen poder veure, en morí,  l’obra acabada.

Joan I a la mort del seu pare Pere III, a poc d’haverse cenyit la corona, concedeix a Santes Creus la franquicia del Segell Reial i li confirma totes i cada una de les jurisdiccions hagudes amb el pas del temps.

La compenetració amb Joan I (anomenat l’Amador de la Gentilesa), fou total pel fet que tant l’Abat com el Rei estimaven les lletres, l’art i tota mena de cultura.

Amb aquest Rei, l’Abat aconseguí que La Pobla de Montornès, Clarà i Mas Clariana fossin confirmades com a possessions del Monestir de Santes Creus.

Si la mort del Rei, que com ja sabem esdevingué mentre exercitava una de les seves mes grans fal·leres, la caça, no es tingut lloc tan prematurament, és segur que hi haurien mes fets favorables a afegir al ja positiu balanç del nostre Abat Porta.

Martí l’Humà també fou sensible a la personalitat del rector de Santes Creus. Els privilegis monacals foren confirmats una vegada més. Apart el nou monarca els acreixia amb l’imperi sobre Montalbà. Cal dir que l’Abat Porta, en morir Joan I, se solidaritzà amb les pretensions del rei Martí, a la successió, en contra del comte de Foix, ja que com sabem, en traspassar Joan I el seu germà i futur rei es trobava encara a Sicília.

 Martí igual que el seu germà i pare tingué plena consideració a l’altíssim nivell intel·lectual del monjo reusenc, donant mostres diverses del fet.

Cap a la fi de la seva vida, l’Abat Porta es veié honorat per la Reina Maria de Luna, esposa de Martí, quan aquesta dama el proposà, junt el Bisbe de Barcelona, al Papa Benet XIII, a fi que intervinguessin en la qüestió dels remences.

 Hem arribat a la fi i no ens podem estar de esmentar, també, com realitzacions de l’Abat Porta, la galeria del pati llevantí del palau reial, l’enteixinat del mateix palau, la creu de terme i d’altres on podem contemplar encara avui l’escut del  reusenc abat de Santes Creus,  de tan venerable memòria per a tots els qui estimen els grans homes i fets del passat.

Font:

Arxiu bibliogràfic

26 de setembre de 2013

Monestir de Santes Creus – Palau Reial

A l’interior del primer pis hi han les cambres reials modificades pels diferents abats que hi habitaren. Al segon pis d’aquest mateix pati, trobem dues baranes amb columnetes, una de pòrfir, que mostren els escuts dels abats Andreu Porta, J. Pinyana i el de J. Valls flanquejant una porta conopial.

Santes Creus Palau Reial

28 de setembre de 2013

Verdú, el Castell i Domènec Porta

L’any 1203 Guillem IV, fill de Berenguera, vengué el Castell i la vila de Verdú al monestir de Poblet. sota el seu domini es construí l’església románica de Santa Maria i la població va créixer gràcies a la influència pobletana. A més la vila comptava amb la protecció de Jaume I el Conqueridor.

Obtingueren molts privilegis, potser el més destacat va ser que Pere III, l’any 1378, concedí el dret per realitzar fires d’animals, fet que els propicià molta riquesa, esdevinguén una de les viles més importants de l’època.

El Castell data del segle XII i XIV i fou dominat pel monestir de Poblet durant molts segles. Durant el període de l’abat Domènec Porta vers el 1512, s’hi sobreposà una porta principal al vell mur. Dins el pati d’armes s’aixeca la Torre del Homenatge. Es cilíndrica i te 25 metres d’alçada. Sobre la bodega hi havia casals de la botiga o graner. En un forrellat encara s’hi pot veure gravat l’escut de Poblet, P.O.

castell verdú

L’any 1985 fou declarat Bé Cultural d’Interès Nacional.

Font:  Turisme de Verdú

SIFÓ DE L’ABAT PORTAsifó abat porta

Vimbodí i Poblet (Monestir de Poblet)

Al voltant de 1510 manà construir un sifó de planta circular, que permetria l’augment de la pressió de l’aigua provinent de la bassa situada a uns metres. Presenta el escut abacial de l’abat Porta a la seva part superior.

Vimbodí i Poblet

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT SALVADOR

vimbodi  Sant Salvador Vimbodí

El temple parroquial de la vila de Vimbodí i Poblet, es un monument protegit com a be cultural d’interès local. Es suposa que està on deuria aixecar-se l’antic Castell dels templers. Es va començar a construir el 1287 sota la tutela de Poblet. Per la heràldica existent cal concloure que fou impulsat pels seus abats, aspecte confirmat per la tipologia arquitectònica. El portal d’entrada i el campanar foren obra del abat Domènec Porta, amb el seu escut esculpit en ambdós llocs.

L’abat Domènec Porta

Vimbodí Abat Porta

Vimbodí  i Poblet, li va dedicar un carrer a la seva memòria.

Ampliació de dades:

Consell Comarcal Conca de Barberà

Ajuntament de Vimbodí i Poblet